GRUP 2 - CONTE C3

(Adaptació Conte C2)

15 de desembre

Escola Ventós i Mir

Títol: El menjar mou fronteres

Hi havia una vegada un poblet amagat al peu del mont Fuji, al Japó. Aquest poblet s’anomenava Kasukame i no tenia més de cent habitants. Tothom es coneixia, tothom parlava la mateixa llengua i tothom tenia la mateixa cultura.

Resulta que un dia al poble va arribar una família nouvinguda, la família Rovira. Estava formada per un pare, una mare, i tres fills. Els Rovira eren famosos a Catalunya perquè tenien un restaurant amb vuit estrelles Mitchelin i van ser enviats al Japó per expandir la cultura i la cuina catalana arreu del món. El fill petit es deia Guim i tenia 3 anys, el mitjà es deia Jaume i tenia 10 anys i la gran es deia Laia i tenia 14 anys. Els Rovira sempre parlaven en català, cuinaven paelles, canelons, botifarres de pagès, calçots, feien mini torres de castellers, celebraven la castanyada fent panellets, cremaven el dimoni per les festes de maig, tiraven petards per sant Joan, etc. Però això no cridava gaire l’atenció als asiàtics. Tampoc els xefs eren gaire fans del menjar japonès, perquè sempre havien sentit que era massa simple. Així que ni uns podien mostrar la cuina catalana ni els altres s’adaptaven al nou país.

Un dia en Jaume tenia una sortida de tot el dia amb l’escola i com que ningú sabia japonès, els pares no van entendre la nota de l’escola on deia que havien de portar menjar per dinar. Un company d’en Jaume, en Novita, el va veure afamat i s’hi va apropar per compartir les seves tallarines, en Jaume es va meravellar amb el sabor i no va dubtar en explicar-ho als pares. Resulta que la família d’en Novita tenia un restaurant japonès i els Rovira van anar a fer-hi una visita per agrair el que havien fet pel seu fill i donar una oportunitat al plat de tallarines. Als xefs catalans també els va meravellar aquell sabor i així ho van fer saber als amos del restaurant. No van dubtar en compartir mútuament secrets culinaris de les dues cultures, el que la llengua no els deixava comunicar ho feia la passió per la cuina.

Així va sorgir una gran amistat entre les dues famílies, fins al punt que van crear un nou món culinari basat en la fusió entre les dues cuines amb grans plats com el sushi d’escalivada, la sopa de miso i galets o la botifarra amb salsa de soja. Totes aquestes innovacions els van portar a crear una cadena de menjar ràpid i de qualitat arreu del món anomenat Mc Fuji. I conte cuinat, conte empassat.




japo108.jpg