Recent Changes

Today

  1. page GRUP 4 - CONTE 3 - NUS edited ... Aquesta història que us explicarem va passar l’any 2007, a la ciutat de Badalona, més concreta…
    ...
    Aquesta història que us explicarem va passar l’any 2007, a la ciutat de Badalona, més concretament al barri Canyadó. Hi vivia un noi que es deia Carles, tenia 23 anys i era músic de hip-hop i de rap. Va descobrir que al seu barri hi havia gent molt trista perquè tenien problemes i va pensar que amb les seves cançons podia ajudar perquè s’animessin i s’atrevissin a lluitar per les seves cases.
    En Carles, quan era petit, anava a l’escola Lola Anglada i, un dia, va anar a visitar els nens i les nenes de 5è. Quan va sortir, pel camí, va tenir una idea; fer un videoclip per recollir diners i ajudar a la gent a aconseguir vivenda pública social.
    {El dret de tenir sostre 1.png}
    Va trucar al seu amic Marc perquè l’ajudés a enregistrar el videoclip. Es van reunir amb els nens i les nenes de cinquè i van estar durant tres dies creant i gravant la cançó que van titular “//se buscan #valientes//”. Quan el tenien enllestit el van projectar al pati de l’escola, on no només van assistir famílies dels nens i nenes, sinó també molta gent del barri. Tothom es va aixecar de les seves cadires per començar a rapejar i cantar. Es van animar tant que van crear el grup per defensar els drets de la gent que no tenia sostre. Des de l’escola van ajudar molt, doncs aprofitant que cinquè tenien una visita a BTV, van portar i presentar tot aquest treball. Aquests canal de televisió ho va projectar, i moltes persones ho van poder veure.
    Després van crear una plataforma amb el nom “Els rapers que volen ajudar la gent”. Des d’aleshores es van dedicar a crear cançons amb missatges de pau, valors i convivència. Van iniciar una gira per tota Catalunya per a conscienciar a la gent que, a massa llocs, els drets de les persones no estaven garantits. Quan va acabar la gira, la plataforma ”Els rapers que volen ajudar la gent” va aconseguir reunir 7.448.332 persones, és a dir, tota la gent de Catalunya.
    Amb la cooperació de totes les persones, que van lluitar juntes, van aconseguir que tothom tingués un habitatge digne i van aconseguir la pau social. Van aprendre que, només treballant com una pinya, es pot arribar molt més lluny.
    {El dret de tenir sostre 2.png}
    (view changes)
    8:34 am
  2. page GRUP 3 - CONTE C2 edited ... Un dia d’estiu, en una granja de New York, hi vivia una parella d’avis que cuidava els animals…
    ...
    Un dia d’estiu, en una granja de New York, hi vivia una parella d’avis que cuidava els animals i s’encarregava del seu funcionament. Tenien una filla i un fill que vivien a un poble de Paris, i quatre nets/as, dos de cada fill. El fill tenia una filla i un fill Laura i Max; la filla, l’ Esmeralda i la Leire. Els cosins Laura i en Max eren molt amics i l’ Esmeralda i la Leire també. Durant les vacances d’estiu , van anar tots a veure els avis. Els avis, van organitzar un pícnic als voltant de la granja .Van passar un dia fantàstic amb un menjar boníssim que havien preparat amb productes de la granja. Quan van acabar, mentre els avis i els pares parlaven, el nen i les nenes se’n van anar a jugar. A l’hora de recollir, es van repartir la feina la Laura i en Max recollirien la brossa i la Esmeralda i la Leire s’encarregarien de llençar-la al contenidor. Però aquestes últimes, l’ Esmeralda i la Leire, tenien moltes ganes de jugar i no es van adonar que la bossa es va trencar i que el menjar es va anar escampant.
    A l’endemà, quan van anar amb els avis a posar menjar als animals, van veure que hi havia alguns animals que es trobaven malament i tenien ferides. Els avis es van estranyar perquè no els hi havia passat mai. Van trucar al veterinari perquè curés aquests animals i el veterinari els hi va dir que segurament havien menjat alguna cosa que no haurien d’haver menjat, com plàstics, papers o restes de brossa. Com hauria anat a parar aquella brossa als animals?
    {Un dia d’estiu molt especial 1.png}
    Laura i en Max van decidir anar a investigar als voltants de la granja, per veure si descobrien alguna cosa. A prop d’on havien fet el pícnic el dia anterior, van veure tota la brossa escampada. Se’n van adonar que les seves germanes, l’ Esmeralda i Leire havien anat a llençar la brossa molt despistades. Van anar a buscar els pares per explicar el què havien vist i aquests van cridar a les dues nenes per saber la seva versió. Primer elles ho van negar tot, però quan anaven pel camí anaven veient la resta de brossa que els animals no s’havien menjat. Davant de les proves, elles van acabar reconeixent que anaven jugant . Que les van llençar de qualsevol manera, sense adonar-se’n de res .Els pares van fer reflexionar a l’Esmeralda i la Leire sobre el que van fer, pensant i reflexionar de que no tot és un joc, i que s’ha de vigilar i tenir cura del medi. Així que les nenes van recollir les restes que quedaven pensant i recapacitant amb tot el que havia passat.
    Per demostrar que estan penedides, ajuden als avis a cuidar els animals perquè s’adonen que sense voler han fet molt de mal.
    I totes dues decideixen que quan siguin grans seran veterinàries, i que sempre que puguin aniran a visitar als avis i els ajudaran en la cura dels animals de la granja
    {Un dia d’estiu molt especial 2.png}
    (view changes)
    6:29 am
  3. page GRUP 2 - CONTE C2 edited ... Resulta que un dia al poble va arribar una família nouvinguda, la família Teixidor. Estava for…
    ...
    Resulta que un dia al poble va arribar una família nouvinguda, la família Teixidor. Estava formada per un pare, una mare, i tres fills. El petit es deia Aleix i tenia 3 anys, el mitjà es deia Marcel i tenia 10 anys i la gran es deia Irene i tenia 14 anys. La cultura que practicaven era la catalana. Per això sempre parlaven en català, cuinaven paelles, canelons, botifarres de pagès, calçots, feien mini torres de castellers, celebraven la castanyada fent panellets, cremaven el dimoni per les festes de maig, tiraven petards per sant Joan, etc.
    Al cap d’un temps, la gent del poble va convocar una assemblea secreta perquè les festes i les costums de la família de l’Aleix, el Marcel i la Irene, eren molt rares i no els agradaven. El poble va decidir parlar-hi i els hi va demanar que deixessin de fer aquestes coses. Els Teixidor, els van contestar: - Mai deixarem els nostres costums, ni pensar-hi! I el poble va replicar: - Sinó deixeu aquestes costums, haureu de marxar fora d’aquí!
    {El poble i la familia Teixidor 1.png}
    Uns dies més tard, l’Aleix, en Marcel i la Irene es van trobar amb uns nens del poble de les mateixes edats i els hi van explicar tot el què havia passat. Els nens del poble, no els hi va agradar el què van escoltar i entre tots, van buscar una solució al problema. El tres nens catalans i els seus amics van decidir fer una festa amb tot el poble perquè coneguessin millor a la família Teixidor i les seves costums.
    En aquesta festa hi havia coses de la cultura catalana, com música tradicional, plats típics, etc. La gent del poble els va començar a mirar d’una altra manera i els hi van caure molt bé. Llavors algunes famílies tailandeses van portar també menjars típics d’allà i així la festa es va convertir en una fusió de les dues cultures. I tothom s’ho van passar com mai!!
    Tot es va solucionar perquè van poder parlar, ballar, riure, compartir, conviure i gaudir de la festa! Finalment el poble es va disculpar i a partir d’aquell moment van oblidar la discussió i els problemes que havien passat. La Pau, és la clau i amb aquest rodolí, junts posem fi i ces’t fini.
    {El poble i la familia Teixidor 2.png}
    (view changes)
    6:22 am
  4. page GRUP 1 - CONTE C2 edited ... -Per què em dones dues bosses? - Per què fa temps que la bruixa del planeta Flufilandia inte…
    ...
    -Per què em dones dues bosses?
    - Per què fa temps que la bruixa del planeta Flufilandia intenta robar-me la bossa bona i no pots permetre que això passi mai, perquè si la roba la destruirà i mai més la gent podrà anar al país on no hi ha diners.
    {El món on tots són iguals 1.png}
    L’Ona va tornar molt contenta i feliç cap a casa amb les dues bosses. De camí es va trobar amb un nena petita que semblava ser molt pobre acompanyada per un gat, però l’Ona no sabia que era el bruixa disfressada. Llavors li va dir :
    - Vols venir a casa meva a descansar i menjar alguna cosa?
    ...
    Per altra banda els savis màgics estaven veient tot el que passava a través de la seva bola màgica i es van posar molt feliços. Van anar a visitar a la família SuguisTrukis i els van explicar tot el que li havia passat a la bruixa. Tots es van posar molt contents i van anar junts amb la bossa de piruletes bones al planeta Flufilandia a visitar la bruixa.
    Un cop es van reunir van menjar un per un una piruleta de maduixa. La mare es va recuperar i tots van viure feliços en un país on no hi havia diners, ni rics ni pobres i on tots eren iguals. I nosaltres així a aquest conte li posem punt i final.
    {El món on tots són iguals 2.png}
    (view changes)
    6:21 am

More